Viaje que dura un momento
del sepulcro en derredor,
valle de inmenso dolor
y de amargura sin cuento.
Es cual tregua concedida
por la savia Providencia,
tras la cual nuestra existencia
queda en polvo convertida.
Es una guerra campal
entre el rencor y la envidia,
la maldad y la perfidia
en combate desigual.
Es el placer que se aleja
y se pierde en el vicio,
es de lágrimas un rio
que tristes recuerdos deja.
Esa es la vida, ese es el mundo,
todo maldad, todo engaños,
traiciones mil, desengaños,
tristezas y dolor profundo.
Segueixo amb el meu besavi... m'ha donat per llegir escrits i coses seves...
1 comentario:
Hola! Com m'ha agradat trobar aquest escrit al teu blog! La meva àvia també coneix aquest poema. S'ho sap de memòria! Saps, per casualitat, de qui és o alguna altra cosa? No sé si encara actualitzes la pàgina però gràcies de tota manera.
Publicar un comentario