No sé com començar a explicar el que sento en aquests moments al recordar la teva cara, mirant-me fixament i demanant-me un nosequè que encara no he pogut desxifrar. Tinc aquella cara gravada en la meva ment i és real com si fos ahir mateix quan la vaig veure per primera vegada, allà, davant meu i immutable.
Jo, com sempre em vaig girar i et vaig donar mig l'esquena... em vas venir a buscar i vas fer un intent d'arrepenjar l'esquena sobre mi, però em vaig mig apartar... Què em passa? Sóc jo el que fa això o bé és que tinc por? Por de què? Perdre't? Fer les coses malament?
Et necessito, cada vegada ho veig més, t'estimo amb bogeria i, aquest cop si, puc dir-ho de veritat. Mai m'havia passat una cosa així, quan et veig sóc l'home més feliç del món tot i no saber-ho exterioritzar, doncs començo a pensar que sóc semiapàtic.
Als meus somnis sempre apareixes tu, cada nit hi ets present, com si fos una cita que es repeteix dia rere dia. Sempre acabem abraçats mirant la posta de sol de qualsevol platja i al final em mires amb la cara en què em mires com ens veiem i jo t'acabo besant. Perquè no puc fer-ho quan et veig? Què m'ho impedeix?
No vull excusar-me ni molt menys, tansols poder-te expressar el que sento en aquest moment... De fons sona "Si amaneciera" de Saratoga i tinc els pèls de punta. T'imagino i se m'encongeix el cor i els ulls se m'omplen de llàgrimes al saber que mai et podré tenir.
Jo, com sempre em vaig girar i et vaig donar mig l'esquena... em vas venir a buscar i vas fer un intent d'arrepenjar l'esquena sobre mi, però em vaig mig apartar... Què em passa? Sóc jo el que fa això o bé és que tinc por? Por de què? Perdre't? Fer les coses malament?
Et necessito, cada vegada ho veig més, t'estimo amb bogeria i, aquest cop si, puc dir-ho de veritat. Mai m'havia passat una cosa així, quan et veig sóc l'home més feliç del món tot i no saber-ho exterioritzar, doncs començo a pensar que sóc semiapàtic.
Als meus somnis sempre apareixes tu, cada nit hi ets present, com si fos una cita que es repeteix dia rere dia. Sempre acabem abraçats mirant la posta de sol de qualsevol platja i al final em mires amb la cara en què em mires com ens veiem i jo t'acabo besant. Perquè no puc fer-ho quan et veig? Què m'ho impedeix?
No vull excusar-me ni molt menys, tansols poder-te expressar el que sento en aquest moment... De fons sona "Si amaneciera" de Saratoga i tinc els pèls de punta. T'imagino i se m'encongeix el cor i els ulls se m'omplen de llàgrimes al saber que mai et podré tenir.
2 comentarios:
precios )(
Que difícils son aquestes coses... un petó fort!^^
Publicar un comentario