Què passa?

Us ho demano a vosaltres, els que dieu ser amics, els que dieu que us preocupeu... Ara sí, ara no, ara no ho sé, ara potser i ara torno a dir que sí per a tornar a dir que no d'aquí a deu minuts. Qui us creieu que sou? Us creieu molt grans, oi? Què us penseu que esteu fent? Tard o d'hora veureu que la serp està més propera del que us penseu, que la poma podrida arribarà a vosaltres i que l'atzukak on esteu us sorprendrà més aviat del que us penseu.

Us parlo des de la fredor, des de la ira, des d'on els homes ideen, tramen i planifiquen els més maquiavèlics plans per tal d'enderrocar imperis i regnes, països que, al cap i a la fi, no són res més que el que sou vosaltres, comportant-se per interessos, movent-vos només per aquells que us poden afavorir i amb aquells que fan el que els demaneu. A la mínima que algú no ho fa, l'engegueu...

Un de sol pot arribar a destruir un imperi si es forja una gran aliança, així com també pot arribar a sortir victoriós de forma solitària, amb una gran estratègia que ni tan sols els més hàbils pensadors i militars seria capaç d'imaginar. Recordeu que tot el que puja baixa, que tot està per fer i tot és possible.



Tal i com deia uns dies en Titot al seu bloc: "Per sort ells només tenen un imperi que s'enfonsa, nosaltres un país per construir".