Ha estat un somni?

No puc, dimiteixo, plego, em paro i agafo aire. Respiro. Respiro profundament, sentint i notant l'aire gèlid del bosc com entra dins meu. Tinc fred. De fet, fa fred. Et busco. Et busco i no et trobo. On ets?

Et crido, et crido molt fort, tant fort que estic quedant-me afònic. Un crit desgarrador recorre tota la vall i només em responen udols, udols que fan que m'atemoritzi més i tingui més ganes de tenir-te aquí i abraçar-te.

Necessito senyals. Necessito tenir-te. Necessito abraçar-te. No em rendeixo. Segueixo buscan-te. Corro, sento l'espetec de branques i fulls al trepitjar-les mentre passo corrents. No paro de cridar-te, cada cop tinc menys força i menys veu. Finalment caic rendit de genolls a terra. Miro amunt i, amb els braços oberts, clamo al cel. M'he quedat exhaust. No tinc més força per seguir endavant. Aquesta lluita m'està matant. Sento que em moro...

Per fi, al veure'm derrotat, apareixes tu, amb un vestit negre fins als peus. Em veus, tinc els ulls plens de llàgrimes. M'acostes una mà, l'agafo i m'aixeco. M'abraces fort, molt fort. "No em vull separar de tu mai més", et deia; "Mai, mai més et tornaré a deixar", em respons.


Se sent un soroll, obro els ulls i em trobo sol al llit. Ha estat un somni, però quelcom em diu que aquella nit no he estat realment sol. M'aixeco i et trobo a tu i ens fonem en una besada...

"La gent realitza una cerca incondicional
d'informació sobre els sentiments dels altres per
explicar-se el significat de circumstàncies o fets incerts."