Fins als ous d'anar de superchachy per la vida... Per què? Vas de bona persona i et prenen el pèl, vas de mala persona i ets un cabrón...
Doncs sabeu què? Ni bona persona ni mala persona, tot alhora. Per què triar? Seré bona persona amb aquella gent que m'ha demostrat que són bones persones i seré mala persona amb aquelles persones que m'han demostrat que són males persones. Personalitat bipolar? NO, rotundament no, simplement personalitat coherent. O és que vosaltres us comportarieu igual amb un nen de 5 anys o amb un adult de 30? (Val, em direu que hi ha molts adults de 30 que són més xics que un nen de 5 anys, però... imagineu-vos que han tingut un creixement intel·lectual complert).
Així que no ho sé, crec que a partir d'ara seré més just en les meves relacions, si veieu que canvio la meva relació amb algú de vosaltres, plantegeu-vos el perquè i potser descobrireu que, determinades persones, heu estat unes grandissimes filles de puta que no us mereixeu res més que l'escarni i desprestigi públic.
A la resta, aquells que heu estat sempre quan us he necessitat, demano em disculpeu si aquests últims dies he tingut un humor de gossos (més del normal en mi) us demano disculpes i espero que em comprengueu, ja que tots sabeu quina és la situació actual que, resumida, seria un "se m'ha ajuntat tot de cop".
P.D. I, sens dubte, segueixo necessitan-te com l'aire que respiro. Vull tenir-te al meu costat i no hi ets, m'ho mereixo. Algun dia, encara no he perdut l'esperança, i obriré la teva porta de quaranta-tres candaus...

