El seu objecte d’estudi són els comportaments subconscients. Creuen que l’ambient natural de desenvolupament és la naturalesa i la criança i que el procés que ho guia és la maduració. La seva concepció de la persona és com un ésser actiu que es desenvolupa per etapes. El seu enfocament és de canvis interns en l’estructura de la personalitat. El seu major exponent fou Freud, tot i que després hi hagué una reformulació de Erickson.
SIGMUND FREUD
records i els conflictes dels quals l’individu no en té consciència ni control. Segons ell, les pulsions i els desitjos són la base dels estudis universals de cada persona i segons aquestes pulsions el nen es posa en activitat. Per tant, tot es fonamenta en aquesta base.
Freud era metge i per això feu estudis clínics amb pacients amb malalties mentals. Defineix diferents etapes en què el desenvolupament va condicionat en uns impulsos sexuals:
- Oral (0-1 any): el plaer es troba a la boca.
- Anal (1-3 anys): control d’esfínters.
- Fàl·lica (3-6 anys):
- Latència (7-11 anys):
- Genital (adolescència):
Creu que la satisfacció sexual associada a cada part del cos està en relació a les necessitats i dificultats del desenvolupament per a cada edat.
Cada etapa contempla conflictes potencials entre el nen i el pare/mare. La forma en què resolt cada conflicte influirà en el seu desenvolupament posterior. Per tant, les conductes són reforçades per tal d’esbrinar quina etapa està condicionant el problema.
Separa tres grans blocs:
- Ello: energia psíquica inconscient per cobrir necessitats bàsiques de supervivència. Els bebès estan governats per aquest bloc.
- Jo: part racional de la personalitat que s’enfronta a la realitat. A mesura que creixem anem desenvolupant aquest bloc per enfrontar-nos amb l’experiència del viure.
- Superjo: consciència moral. És transmesa durant la infància pels pares.
ERIK ERICKSON
Visqué a Alemanya, Itàlia, Àustria i EUA. Feu estudis amb alumnes de Hardvard, amb jocs infantils i també estudià la cultura de les tribus americanes.
Proposà vuit estadis evolutius al llarg de la vida on, en cada estadi, trobem una crisi a resoldre. Aquestes crisis són dicotomies i fan referència a problemes a les relacions de la persona amb la família i la cultura. Els problemes de la vida adulta provenen de no haver resolt la crisi d’etapes anteriors. Les etapes són les següents:
- 0-1 anys: confiança vers desconfiança.
- 1-3 anys: autonomia vers vergonya i dubtes.
- 3-6 anys: iniciativa vers culpa.
- 7-11 anys: persistència vers inferioritat.
- Adolescència: identitat vers confusió de rols.
- Joves: intimitat vers aïllament.
- Adults: generativitat vers estancament.
- Integritat vers desesperació.
Mentre Freud es basava en impulsos sexuals, Erickson ho feia en la relació família-individu.
CRÍTIQUES
Una de les crítiques és que no podem provar que durant les etapes relacionades amb la infantesa es donin aquests canvis i controls ja que ens ho mirem des d’una perspectiva adulta.
SIGMUND FREUD
records i els conflictes dels quals l’individu no en té consciència ni control. Segons ell, les pulsions i els desitjos són la base dels estudis universals de cada persona i segons aquestes pulsions el nen es posa en activitat. Per tant, tot es fonamenta en aquesta base.
Freud era metge i per això feu estudis clínics amb pacients amb malalties mentals. Defineix diferents etapes en què el desenvolupament va condicionat en uns impulsos sexuals:
- Oral (0-1 any): el plaer es troba a la boca.
- Anal (1-3 anys): control d’esfínters.
- Fàl·lica (3-6 anys):
- Latència (7-11 anys):
- Genital (adolescència):
Creu que la satisfacció sexual associada a cada part del cos està en relació a les necessitats i dificultats del desenvolupament per a cada edat.
Cada etapa contempla conflictes potencials entre el nen i el pare/mare. La forma en què resolt cada conflicte influirà en el seu desenvolupament posterior. Per tant, les conductes són reforçades per tal d’esbrinar quina etapa està condicionant el problema.
Separa tres grans blocs:
- Ello: energia psíquica inconscient per cobrir necessitats bàsiques de supervivència. Els bebès estan governats per aquest bloc.
- Jo: part racional de la personalitat que s’enfronta a la realitat. A mesura que creixem anem desenvolupant aquest bloc per enfrontar-nos amb l’experiència del viure.
- Superjo: consciència moral. És transmesa durant la infància pels pares.
ERIK ERICKSON
Visqué a Alemanya, Itàlia, Àustria i EUA. Feu estudis amb alumnes de Hardvard, amb jocs infantils i també estudià la cultura de les tribus americanes.
Proposà vuit estadis evolutius al llarg de la vida on, en cada estadi, trobem una crisi a resoldre. Aquestes crisis són dicotomies i fan referència a problemes a les relacions de la persona amb la família i la cultura. Els problemes de la vida adulta provenen de no haver resolt la crisi d’etapes anteriors. Les etapes són les següents:
- 0-1 anys: confiança vers desconfiança.
- 1-3 anys: autonomia vers vergonya i dubtes.
- 3-6 anys: iniciativa vers culpa.
- 7-11 anys: persistència vers inferioritat.
- Adolescència: identitat vers confusió de rols.
- Joves: intimitat vers aïllament.
- Adults: generativitat vers estancament.
- Integritat vers desesperació.
Mentre Freud es basava en impulsos sexuals, Erickson ho feia en la relació família-individu.
CRÍTIQUES
Una de les crítiques és que no podem provar que durant les etapes relacionades amb la infantesa es donin aquests canvis i controls ja que ens ho mirem des d’una perspectiva adulta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario