lunes, 4 de enero de 2010

Cançoneta lleu

I
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

II
Marques, ben aion les peiras
a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las dentz tres;
no.i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

III
Del bratz no.us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe.l nervi vos estendes
. A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

IV
Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
guardar se deu tota ves
qon qe.z an: an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

V
Marques, ben es fols qui.s vana
c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.




TRADUCCIÓ:

I
Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense pretensions,
jo faré del meu Marquès,
del traïdor de Mataplana,
que és d'engany farcit i ple.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

II
Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

III
Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

IV
Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de gaurdar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi en vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

V
Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà (1172)



lunes, 21 de septiembre de 2009

Una entitat pro PP parla ja de tancs

El Grupo de Estudios Estratégicos (Gees), pròxim als populars, recorda que l’exèrcit és garantia de la unitat espanyola i concreta el cas de Catalunya


El Grupo de Estudios Estratégicos (Gees), una entitat pròxima al PP que es dedica a l’anàlisi política, ha publicat aquest mes de setembre al portal conservador Libertad Digital una anàlisi en la qual recorda que l’exèrcit és el garant de la unitat d’Espanya segons la Constitució. L’estudi, que desenvolupa l’article 8 de la carta magna que tracta aquesta qüestió, defensa la legitimitat de la intervenció militar i ha aparegut en plena polèmica per les consultes sobre la independència de Catalunya.

El Gees fa un intent de donar un vernís democràtic a aquesta hipotètica actuació militar precisant que no seria legítim que la tirés endavant l’exèrcit pel seu compte, sinó que hauria d’actuar sempre sota la direcció del govern central. “Encara que la Constitució encarrega a l’exèrcit aquesta missió, aquest no pot complir-la sense el sotmetiment al govern, donat que el que no pot estar dins la Constitució és la intervenció de les forces armades contra la voluntat de l’executiu. Interpretar una altra cosa seria tant com imposar als alts comandaments militars l’obligació d’interpretar quan la situació exigeix o no que l’exèrcit intervingui al marge del que opinin les autoritats polítiques”, subratlla l’anàlisi.

Segons el Gees, l’exèrcit no només té funcions externes sinó també internes, i recorda en això l’exemple dels Estats Units d’Amèrica, “que desplega la Guàrdia Nacional quan l’ordre federal està en perill”.


Instrument legítim
A partir d’aquí l’entitat pròxima al PP conclou que, en “situacions excepcionals de ruptura de la legalitat institucional”, les forces armades són un instrument legítim. I no dubta a abordar, en to d’advertiment, la possibilitat d’aplicar aquestes tesis a Catalunya. “Respecte a Catalunya és utilitzable si els nacionalistes catalans, des de les institucions autonòmiques i al carrer, proclamessin la ruptura amb la resta d’Espanya, i que les forces de seguretat fossin insuficients per tornar a la normalitat i a la legalitat constitucional”, apunta sense refrenar-se l’informe.

El Gees és molt detallista a l’hora de considerar que els catalans han vulnerat la legalitat. “La ruptura de l’ordre legal a Catalunya ho pot ser en dos aspectes: primer, per la ruptura de la unitat nacional. I segon per la conculcació de drets bàsics dels mateixos catalans. En els dos casos, l’exèrcit és el darrer recurs de l’Estat per restaurar el règim de llibertats”, manifesta.

El president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, Miquel Sellarès, reconeix que l’anàlisi del Gees es fonamenta en la Constitució, però recorda que l’exèrcit espanyol està integrat actualment a l’OTANi a la unió militar europea. “Quines unitats farien intervenir? Les que tenen a l’OTAN? I amb quins equipaments?”, es pregunta, mentre apunta que el Gees defensa la via de l’article 8 de la carta magna des d’una perspectiva espanyolista.

El mateix Gees creu, però, que a Espanya s’incompleix la llei en aquestes qüestions, perquè “la anormalitat viu instal·lada a l’Estat”. Es queixa en aquest aspecte de l’actitud del govern central en pactar l’Estatut, i prediu que en cap cas s’enviarien els tancs en cas de secessió.







Molt bé, us hi heu lluït. Si demà aquest mateix diari surt dient que si cal agafar les armes per la independència les agafarem, el jutjareu com a terrorista, oi? En paraules del propi rei, a una diputada d'ERC, aquest li digué "Te recuerdo que la independencia es contraria a la unidad de España, yo soy el garante de esa unidad y el jefe de los ejércitos." Molt bé, us heu tornat a lluïr.

No veieu, que amb situacions com aquestes, només feu que la gent tingui més ganes de fotre el camp d'aquest país opressor?

Sabeu què és el que m'agradaria més? Que Espanya tragués els tancs mentre presideix la UE, a veure com ho justificaria.

VISCA EL PAÍS CAVERNÍCOLA ESPANYOL!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

jueves, 17 de septiembre de 2009

L'Audiència Nacional ordena detenir tres guàrdies de les SS per la persecució a espanyols en camps nazis

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha dictat aquest dijous una ordre internacional de detenció contra tres homes que van ser guàrdies de les SS a camps de concentració nazi on van estar presos més de 7.000 espanyols. Els considera còmplices dels delictes de genocidi i lesa humanitat per la seva activitat en aquests camps de concentració del règim de Hitler. Diversos supervivents van presentar una querella contra ells que ara la justícia està investigant.

L'Audiència Nacional ha ordenat la recerca, captura i ingrés a la presó de Johann Leprich, Anton Tittjung i Josias Kumpf, antics guàrdies de les SS als camps de concentració de Mauthausen, Sachsenhausen i Flossenbürg en la Segona Guerra Mundial. El jutge Ismael Moreno els considera còmplices dels delictes de genocidi i lesa humanitat, ja que manté que van participar en la persecució de jueus, altres grups i també presoners espanyols i d'altres llocs d'Europa.

Dos dels processats, Johan Leprich i Anton Tittjung podrien residir als Estats Units mentre que el tercer guàrdia buscat, Josias Kumpf, podria tenir residència a Àustria, segons indica la resolució judicial. Leprich i Tittjung haurien estat guàrdies del camp de Mauthausen i Kumpf hauria estat al de Sachsenhausen.

La querella també s'adreçava a un quart guàrdia que està investigant la justícia alemanya i per qui l'Audiència Nacional de moment no ha dictat cap ordre de detenció internacional fins que es confirmi si les actuacions obertes per la justícia alemanya es refereixen o no als mateixos fets.




Em sembla perfecte que aquests fills de puta paguin pel que han fet. Ara, aquest jutge, hauria de fer el mateix amb els franquistes que van manar afusellar milers de republicans, comunistes (fossin d'on fossin) i fer d'una puta vegada una transició com Déu mana. O és que potser la Justícia segueix sent franquista?

miércoles, 9 de septiembre de 2009

Leonard Cohen - First we take Manhattan



They sentenced me to twenty years of boredom
For trying to change the system from within
I'm coming now, I'm coming to reward them
First we take Manhattan, then we take Berlin

I'm guided by a signal in the heavens
I'm guided by this birthmark on my skin
I'm guided by the beauty of our weapons
First we take Manhattan, then we take Berlin

I'd really like to live beside you, baby
I love your body and your spirit and your clothes
But you see that line there moving through the station?
I told you, I told you, told you, I was one of those

Ah you loved me as a loser, but now you're worried that I just might win
You know the way to stop me, but you don't have the discipline
How many nights I prayed for this, to let my work begin
First we take Manhattan, then we take Berlin

I don't like your fashion business mister
And I don't like these drugs that keep you thin
I don't like what happened to my sister
First we take Manhattan, then we take Berlin

I'd really like to live beside you, baby ...

And I thank you for those items that you sent me
The monkey and the plywood violin
I practiced every night, now I'm ready
First we take Manhattan, then we take Berlin

I am guided

Ah remember me, I used to live for music
Remember me, I brought your groceries in
Well it's Father's Day and everybody's wounded
First we take Manhattan, then we take Berlin

lunes, 29 de junio de 2009

Què és indecent?

Ha dicho la Presidenta de la Comunidad de Madrid (TAMBIEN OTROS POLITICOS Y DE TODOS LOS PARTIDOS) que es indecente que mientras la inflación es -1%, los funcionarios además de tener plaza fija, tengan una subida salarial del 5% (gran mentira por cierto), Objetivo congelarles el sueldo.
Me gustaría transmitirle a estos Señores (si es que se le pueden llamar asi). lo yo que considero indecente.

  • Indecente, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado 3.996 pudiendo llegar con dietas y otras prebendas a 6.500 €/mes;
  • Indecente, es que un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera;
  • Indecente es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca, (siempre por unanimidad, por supuesto y al inicio de la legislatura);
  • Indecente es comparar la jubilación de un diputado y el de una viuda;
  • Indecente, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste con siete y los miembros del gobierno para cobrar la pensión máxima solo necesiten jurar el cargo;
  • Indecente es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF;
  • Indecente es colocar en la administración miles de asesores, amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados; o liberados con sueldo de partidos y sindicatos....
  • Indecente es el millonario gasto en mediocres TV autonómicas creadas al servicio de la pervivencia en el trono de políticos más mediocres;
  • Indecente es el ingente dinero destinado a sostener los partidos aprobado por los mismos políticos que viven de ellos;
  • Indecente es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (y no digamos intelectual o cultural);
  • Indecente es el coste que representan a los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes siempre en gran clase y tarjetas de crédito por doquier;.
  • Indecente es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año;
  • Indecente es que sus señorías cuando cesan en el cargo tengan un colchón del 80% del sueldo durante 18 meses;
  • Indecente es que ex ministros, ex secretarios de estado y altos cargos de la política cuando cesan son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del erario público;
  • Indecente es que se utilice a los medios de comunicación para transmitir a la sociedad que los funcionarios solo representan un coste para el bolsillo de los ciudadanos.
  • Indecente es que nos oculten sus privilegios mientras vuelven a la sociedad contra quienes de verdad les sirven.
  • INDECENTE ES QUE SIEMPRE SE ARREGLE ESPAÑA y sus presupuestos, CON EL SUELDO DE LOS FUNCIONARIOS
¡Mientras hablan de política social y derechos sociales¡ QUE INDECENTES

VEAMOS UN EJEMPLO PARA COMPARAR CON UN FUNCIONARIO O UN JUBILADO


Top Ten DE ESPAÑA 10 políticos. A pelo y sin dietas (pueden vivir de ellas)

1. Presidente de la Generalitat de Cataluña, José Montilla 164.043,54 euros
2. Presidente de la Diputación de Barcelona, Celestino Corbacho 144. 200 euros
3. Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu 117.398 euros
4. Presidente de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert 108.220 euros
5. Alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón 100.743 euros
6. Presidente País Vasco, Juan José Ibarretxe 99.574 euros
7. Presidente de la Diputación de Vizcaya, José Luis Bilbao 99.540 euros
8. Presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre 98.700 euros
9. Presidente de la Diputación de Girona, Enric Vilert 98.000 euros
10. Presidente de la Diputación de Palencia, Enrique Martín 97.339 euros


Alcaldes mejor pagados del país

1..- Barcelona : Jordi Hereu 117.398 euros
2.- Madrid - Alberto Ruiz Gallardón 100.743 euros
3. Bilbao - Iñaki Azcuna 92.873 euros
4. Zaragoza - Juan alberto Belloch 92.414 euros
5. Valladolid - Francico Javier León de la Riva 91.000 euros
6. Valencia - Ritá Barberá 90.296 euros
7 .Castellón - Alberto Fabra 88.000 euros
8. Vitoria - Patxi Lazcoz 85.570 euros
9. Oviedo - Gabino de Lorenzo 84.588 euros
10. Tenerife - Miguel Zerolo 84.445 euros
11. San Seba stián - Odón Elorza 82.091 euros
12. Huelva - Pedro Rodríguez 81.014 euros
13. Lleida - Ángel Ros 80..645 euros
14. Málaga - Francisco de la Torre 77.678 euros
15. Badajoz - Miguel Ángel Celdrán 73.500 euros
16. Santander - Iñigo de la Serna 72.416 euros
17. Alicante - Luis Diaz Alpieri 72.000 euros
18. Murcia - Miguel Ángel Cámara 72.000 euros
19.Ourense - Francisco Rodríguez 72.000 euros
20. Almería - Luis R. Rodríguez Comendador 71.005 euros
21. Salamanca - Julián Lanzarote 70.872 euros
22. Las Palmas - Jerónimo Saavedra 68.148 euros
23. Cuenca - Francisco Javier Pulido 68.000 euros
24. A Coruña - Javier Losada 66.942 euros
25. Burgos - Juan Carlos Aparicio 66.942 euros
26. Cádiz - Teofila Martínez 66.942 euros
27. Guadalajara - Antonio Román 66.492 euros
28. Ciudad Real - Rosa Romero 66.476 euros
29. Granada - José Torres 65.977 euros
30. Zamora - Rosa Baldeón 64.950 euros
31. Sevilla - Alfredo Sánchez Monteseirín 64.450 euros
32. Albacete - Manuel Pérez 63.434 euros
33. Córdoba - Rosa Aguilar 63.260 euros
34. León - Francisco Fernández 63.206 euros
35. Lugo - José López Orozco 63.000 euros
36. Palma de Mallorca - Aina Calvo 62.356 euros
37. Pamplona - Yolanda Barcina 61.982 euros
38. Girona - Anna Pagans 60.924 euros
39..Segovia - Pedro Arahuetes 60. 824 euros
40. Toledo - Emiliano García 60.389 euros
41. Cáceres - María Carmen Heras 60.200 euros
42. Pontevedra - Miguel Ángel Fernández 60.000 euros
43. Soria - Carlos Martínez 60.000 euros
44. Jaén - Carmen Purificación Peñalver 59.044 euros
45. Logroño - Tomás Santos 58.000 euros
46. Ávila - Miguel Ángel García 58.000 euros
47. Huesca - Fernando Elboj 48.688 euros
48. Teruel - Miguel Ferrer 47.000 euros
49.Palencia - Heliodoro Gallego 45.057 euros
50. Tarragona - Joseph Félix Ballesteros 33.264 euros


Presidentes de comunidades autónomas (salario anual)

1. José Montilla - Cataluña 164.043,54 euros
2.-. Juan José Ibarretxe - País Vasco 99.574 euros
3. Esperanza Aguirre - Madrid 98.700 euros
4. Marcelino Iglesias - Aragón 87.000 euros
5. Emilio Pérez Touriño - Galicia 83.374 euros
6. Paulino Rivero - Canarias 79.963 euros
7. Manuel Chaves - Andalucía 78.791 euros
8. Juan Vicente Herrera- Castilla y León 78.791 euros
9. José María Barreda - Castilla La-Mancha 78.791 euros
10. José Luis Valcárcel - Murcia 78.791 euros
11. Miguel Sanz - Navarra 78.227,94 euros
12. Francisco Camps - C. Valenciana 77.988,24 euros
13. Francesc Antich - Baleares 70.657,86 euros
14. Miguel Ángel Revilla - Cantabria 68.666 euros
15. Vicente álvarez Areces - Asturias 68.002 euros
16. Pedro Sanz - La Rioja 63.376,32 euros
17. Guillermo Fernández Vara - Extremadura 54.244,56 euros


Presidente de las diputaciones provinciales (salario anual)

1. Barcelona - Celestino Corbacho 144.200 euros
2. Lleida - Jaume Gilabert 108.220 euros
3. Vizcaya - José Luis Bilbao 99.540 euros
4. Girona - Enric Vilert 98.000 euros
5. Palencia - Enrique Martín 97.339 euros
6. Álava - Xabier Aguirre 92.596 euros
7. Castellón - Carlos Fabra 92.400 euros
8. Tarragona - Josep Poblet 92.000 euros
9. Málaga - Salvador Pendón 89.000 euros
10. Teruel - Antonio Arrufat 85.000 euros
11. Ávila - Agustín González 83. 521 euros
12. Toledo - José Manuel Tofiño 82.908 euros
13. Gran Canaria - José Miguel Pérez 81.538 euros
14. León - Isabel Carrasco 80.920 euros
15.. Almería - Juan Carlos Usero 79.660 euros
16. Zaragoza - Javier Lambán 78.000 euros
17. Valencia - Alfonso Rus 77.988 euros
18. Pontevedra - Rafael Louzán 77.988 euros
19. Coruña - Jesús Salvador Fernández 77.988 euros
20. Salamanca - Isabel Jiménez 77. 591 euros
21. Tenerife - Ricardo Melchior 76.968 euros
22. Cádiz - Francisco González 76.000 euros
23. Lanzarote - Manuela Armas 75.995 euros
24. Ciudad Real - Nemesio De Lara 72.991 euros
25. Segovia - Javier Santamaría 72.568 euros
26. Ourense - José Luis Baltar 72.408 euros
27. Alicante - José Joaquín Ripoll 72.061 euros
28. Valladolid - Ramiro F. Ruiz 70.000 euros
29. Fuerteventura - Mario Cabrera 69.566 euros
30. Albacete - Pedro Antonio Ruiz 68.600 euros
31. Cáceres - Juan Andrés Tovar 68.236 euros
32. Badajoz - Valentín Cortés 68.236 euros
33. Cuenca - Juan Manuel Ávila 68.002 euros
34. Mallorca - Francina Armengol 68.000 euros
35. Huelva - Petronila Guerrero 67.490 euros
36. Ibiza - Xico Tarrés 66.000 euros
37.Jaén - Felipe López 66.000 euros
38. Soria - Efrén Martínez 63.639 euros
39. Menorca - Joana Barceló 63.100 euros
40.Granada - Antonio Martínez 62.493 euros
41. Zamora - Fernando Martínez 61.734 euros
42. Córdoba - Francisco Pulido 61.336 euros
43. Burgos - Vicente Orden 59. 990 euros
44. Guadalajara - María Antonia Pérez 59.336 euros
45. Sevilla - Fernando Rodríguez 51.936 euro

Fuente:

EXPANSION:COM del dia 4 de agosto

El rey cigarra cara el sol y el pueblo hormiga bajo el sol

25 Junio 2009 de Sur Republicano

La familia de la niña L.C. está siendo investigada por la Audiencia Nacional por un posible delito de injurias al rey. El dibujo titulado “El rey cigarra cara el sol y el pueblo hormiga bajo el sol” es el causante de esta investigación. L.C. participó como otros niños de su colegio en el concurso anual ¿Qué es un rey para ti?, tras observar el dibujo uno de sus profesores , miembro de Manos Limpias, decidió cursar una denuncia a la Guardia Civil por malos tratos a la niña por parte de unos padres pervertidos y rojos. Una vez analizada la obra de L.C. , la G.C. pensó que era constitutiva de delito, al ser menor la criatura y al creer que había sido inducida por sus progenitores, procedieron a investigarlos, llegando el caso a la A.N.

L.C., de 8 años, es hija de un parado de 55 años cuya prestación se agota mañana día 24, onomástica del monarca para más inri, y de una trabajadora pluriempleada y explotada de 50 años. La familia la completa una abuela que cobra la no contributiva y una estudiante de 17 años. Todos viven en una pequeño piso de alquiler desde que el padre perdió su puesto de trabajo en una entidad bancaria, debido a una grave enfermedad en la que invirtieron los ahorros de la familia, pues la demora en la SS era literalmente para morirse. La misma entidad que había absorbido el banco en el que llevaba toda su vida trabajando, le había absorbido la antigüedad, los derechos adquiridos, le dejo sin indemnización y para colmo le ejecutó la hipoteca.

La niña, cuyo coeficiente intelectual supera la media con creces, sostiene que no ha sido inducida a hacer el dibujo por ningún adulto, que ella tiene su propio criterio y que la culpa es del colegio por exigirle hacerlo cuando no tenía ningún interés en ello. L.C., amante de las fábulas, tras observar las revistas de la clínica dental que limpia su madre después de acabar su jornada de administrativa en una gran superficie, en las que felipes, froilanes, sofías y leonores viven a todo trapo, llegó a sus propias conclusiones. Esos vastagos de ociosos no tienen que compartir habitación con una abuela que se queja cada 5 minutos de que después de trabajar toda una vida sin ser asegurada le queda, palabras textuales: “una mierda de pensión”, también le dice: “para eso dio la vida mi Paco en una prisión del enano asesino, ni República, ni pensión digna, ni nada, me cago en los zánganos… si mi Paco levantara la cabeza…”

El padre arrastra una depre de camello a lo que tendrá que dedicarse si la cosa no mejora, que es lo que parece, a la madre que ya no podía con la vida sólo le faltaba la investigación, anda como una moto por la casa repitiendo a cavar un huerto, a cavar un huerto, como un mantra, refiriéndose a toda la caterva real.

Así ha ido elaborando L.C. un profundo sentimiento antimonárquico en los últimos tiempos, reforzado por los programas basura con los que se dopa su hermana porque como dice ella: con algo hay que evadirse y para otra cosa no hay. La niña ha declarado que no tiene enfermedad psíquica ninguna, que sus padres no le han manipulado y que por favor que les dejen en paz, que los programas de la tele no les comprarán la dignidad porque es lo único que les queda. L.C. sólo quiere recuperar su habitación para ella sola, que sus padres tengan un trabajo digno y bien remunerado, que se exilie la familia real y que se respete eso de la libertad de expresión y la democracia, que ya ha estudiado lo que es en la biblioteca y que está convencida de que aquí no se aplica, dice señalándose con el dedo: “para muestra un botón”. Y oír decir a su abuela riéndose: “esta niña ha salido al abuelo Paco, que orgulloso estaría de ti”.

PUBLICADO POR CLAMOR REPUBLICANO EN 23.6.09


Extret de KAOSENLARED.NET

martes, 23 de junio de 2009

Manos de Topo

EL CARTERO

Si no te llevas bien con las cometas,
recuerda cuando te crecieron las tetas.
¿Por qué se ríen de las princesas hoy?
Dime que sigues recubierta de roquefort.

Y si necesito amor encenderé el radiador,
porque no quiero estar contigo si es encerrado en el baúl,
porque la comida es fría y apenas entra luz,
porque huelen las paredes a recién pintado aún.

El cartero no tenía la culpa,
el cartero no tenía la culpa.
Fui yo el que a quererte no se atrevió,
fui yo el que a quererte no se atrevió.

Tu dentadura se me escapó.
¿Quién me cuenta ahora historias de terror?
¿Quién se acuerda de los imanes del congelador?
Siga a la mujer serpiente, por favor.

Un oso panda en el salón se está comiendo el pantalón,
no tengo nada que ponerme, vestidos para la ocasión.
Un hombre rana en el salón se está secando con mi albornoz,
dime que me quieres aunque todo terminó.

El cartero no tenía la culpa,
el cartero no tenía la culpa.
Fui yo el que a quererte no se atrevió,
fui yo el que a quererte no se atrevió.

Y ahora estoy, y ahora estoy de puta madre,
ya te llamaré más tarde.
Y ahora estoy de puta madre,
estoy de puta madre,
estoy de puta madre,
estoy de puta madre...






ES FEO

Me gusta oírte roncar y que haya pelo en el aseo,
esperarte en el portal las noches de invierno.
Me gusta ir a cenar a tu casa en año nuevo,
bromear con tu papá, poder llamarle suegro.

Y que te vayas con otros que no hacen ni la mitad por ti,
es feo.
Y que te acuestes con otros que no hacen ni la mitad por ti,
es muy feo.

Prefiero irte a buscar a que vuelvas sola en metro,
y besarte al despertar sin que importe tu aliento.
He conseguido ser un tipo de lo más honrado,
puedes quedarte con el bebé, olvida el abogado.

Y que te vayas con otros que no hacen ni la mitad por ti,
es feo.
Y que te acuestes con otros que no hacen ni la mitad por ti,
es muy feo.

domingo, 21 de junio de 2009

Las manos dentro del agua - Nacho Vegas

Sé que he sido un cobarde,

sé que lo soy aun en la canción,

pero ya es tarde y no logro encontrar

una manera mejor de explicarme.


Tú creías ser la más fuerte,

creías ser la dueña del mar,

pero al rodar por la arena ahora ves

que el mar no es tuyo y maldices tu suerte.


Con tu esmeralda y tus rosas

y tu melena color de miel

haciendo trucos de virgen de por aquí.

Jamás creí en esa clase de cosas.


Y aunque no supe quererte

en días como hoy a veces pienso en ti.

No creas que cometiste un error,

como ya dije, no eras tan fuerte.


Y dime qué ves

cuando ves tu reflejo

dentro del agua.


Las manos dentro del agua

son garras que parecen temblar.

Yo te limpié, yo te di de comer,

yo descubrí esa línea en tu espalda.


Las manos dentro del agua,

las manos dentro del agua,

las manos dentro del agua,

las manos dentro del agua.


martes, 16 de junio de 2009

Un any més...

...s'ha realitzat el miracle berguedà, allò que només sabem fer la gent de Berga un cop a l'any, coincidint amb l'Octava de Corpus.

Molta gent, massa gent. Aquesta és la frase que pot resumir, un any més, la festa. A part d'això, no s'ha de destacar cap incident molt bèstia (excepte que algú es va emportar un dels semàfors del Vall ajjaja). Faré un resum, així chachipiruli, per dies:
  • Dimecres: a les 12 del migdia, el Tabal començava el passacarrers acompanyat pels 4 gegants i la Cobla Pirineu. Per tots els menuts (i els no tant menuts) i aquest és un dels actes més emocionants al sentir les primeres notes de La Marxa de la Patum. Potser, per això, cada any m'agrada anar a veure la sortida tot i que ja no segueixi el passacarrers, doncs és al migdia i cal que els nens el disfrutin. Aquest mateix dia, a les 20h començava el passacarrers amb el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells amb l'acompanyament de Cobla Pirineu. Canvi totalment d'aires, canvi de forma de fer, de forma d'actuar, de gent que acompanya. Tot molt tranquil i jo, a marxar dora que al dia següent havia d'estudiar.
  • Dijous: no puc parlar de res del dijous perquè estava estudiant per l'examen del divendres (que, per cert, l'he aprovat!).
  • Divendres: després de fer l'examen, agafa el cotxe i torna a Berga. Quedem a mitja tarda amb els colegues per anar a donar un voltet per la fira. Ens anem a sopar i ens claven 7€ per un entrepà i una coca cola... denigrant! Acte seguit, un altre volt per la fira i cap a casa, doncs dissabte torna a començar!
  • Dissabte: a les 12h s'entreguen els títols de Patumaire i s'ha d'anar a veure. Un cop vist, a fer el vermut i a dormir, a la nit hi ha passacarrers. A les 19:30h comença el passacarrers, Tabal, Maces, Guites i Gegants Vells amb acompanyament de la Cobla Ciutat de Berga. Salts a les places del casc antic, a l'hospital i davant dels administradors. Massa dora anàvem, van començar a enderrerir el passacarrers expressament i, al final, es va acabar a quarts de quatre. Després, al Vall a fer un mau-mau i apa, a dormir que l'endemà ens hem de llevar dora.
  • Diumenge: a les 11.30h arribo a la Plaça de Sant Pere per a la Patum de Lluïment. Un cop acabada, allà a les 14h, torno a casa, dino i em faig la migdiada més llarga que he fet en molts anys. A les 21h torno a ser a la Plaça per a fer la última Patum de l'any. Un cop acabada, a quarts de quatre, anem al Vall a fer un mau-mau. A les 5, i ja és tradició, comença la Patum dels Pobres (o com de forma maldestre es diu avui en dia, Patum dels Torrats o dels Borratxos). Un cop acabada, cap a la Plaça Sant Joan a fer els últims Tirabols de l'any i, passades les 7 del matí, em fico al llit per a descansar, recuperar forces i iniciar, altra volta, la vida normal.


Un cop acabada aquesta fugaç descripció, us deixo amb el vídeo de Patum que vaig fer el dimecres a les 12h:

miércoles, 17 de diciembre de 2008

Oblit...

I com tot, caurà en l'oblit.

I sí, tinc por de caure en l'oblit, tot i que de fet m'està bé caure en l'oblit de certes persones.

No, no vull caure en l'oblit de certes persones, no vull que un dia em desperti i ja ningú em recordi, no vull viure pensant que un dia puc marxar lluny i que ningú em recordi, no puc viure amb la idea, dins del meu cap, que qualsevol dia puc saludar-te i no em coneguis...

I és que no vull caure en l'oblit.


Caminar, caminar i voler anar enllà, atravessar la porta derruïda i veure que després d'aquesta no hi ha res més, tan sols desolació i que no hi ets per a explicar-te el que faria en aquesta desolació, dir-te què és el que voldria tenir, sense tenir en compte la Lluna...

I és que és bonic pensar que qualsevol nit pot sortir el sol però no tot és eternament bell ni eternament viu ni eternament recordat.