Era una freda nit d’hivern. Les tropes encomanades al Déu Ofidersen passejaven tranquilament per les gèlides terres escandinaves en busca de la costa, on els esperaven els vaixells per tal d’anar-se’n cap a altres terres i així poder lliurar una batalla envers els celtes per tal de guanyar territori i aixecar temples en honor al seu gran Déu.
Només arribar a terres cèltiques van establir el seu campament. Un dels guerrers va encaminar-se a fer una expedició en busca de rastre de l’enemic. Va pujar una muntanya i des de la part superior va poder veure un poblat. En ell va poder distingir-hi una foguera i tot de gent voltant al seu voltant. Estaven fent algun tipus de celebració que ell, pel fet de ser d’un altre poble ancestral, no pogué distingir.
En tornar pel bosc va aturar-se un moment per veure la mare natura, amb una visió nocturna, amb més precisió. De sobte, entre els arbres, va semblar veure una llum molt brillant. Encuriosit, va acostar-s’hi i a l’anar apropant-se a la figura lluminosa va poder veure que era una dona, envoltada per una àurea. La dona era rossa, d’ulls blaus, duia un escut i una espasa. Vestia amb una túnica blanca i una capa color verd oliva.
En veure’s, la dona va acostar-se sobtadament cap al guerrer. Ell, embobat per la bellesa extrema de la dama, va acaronar-li la cara i acte seguit, ella, captivada per la elegant figura del guerrer, va donar-li un petó. En aquell moment, el món va semblar que es parés per a aquelles dues criatures.
El guerrer, va ficar-li la mà per sota de la túnica fins a arribar a l’entrecuix. Un cop va arribar-hi, va començar a estimular-lo. La dama semblava que entrava en un èxtasi, doncs aquell home, amb les seves mans l’havia fet arribar a un orgasme, el primer que tindria en aquella llarga nit.
Acte seguit, la dama va agenollar-se i va descordar-li el pantaló. Va descobrir l’imponent membre del guerrer. Va començar a acariciar-lo fins que el va tenir ben erecte i, aleshores, la dama es situà en un menhir que hi havia en aquell indret. El guerrer no entenia perquè va triar aquell menhir, si justament al costat hi havia una altre roca igualment plana que podia servir-los de llit.
Un cop que la dona s’hagué estirat, va obrir-se de cames, mostrant el seu sexe a aquell guerrer. Quan ell el veié, es llançà cap a aquella dama que amb aquella posició li demanava arribar a un altre orgasme. El guerrer la penetrà suaument, doncs no volia fer-li cap tipus de mal, volia fer-ho de forma suau per tal que fos un moment màgic. Els fets es van anar succeïnt, un seguit de postures van anar apareixent. Tant el guerrer com la dama van arribar a varis orgasmes. Cada un era més enèrgic i potent que l’anterior.
Al final, la dama es despedí del guerrer i li digué que es tornarien a veure. Tal i com aparegué, envoltada per una àurea, la dama desaparegué d’aquell indret.
Des d’aquella nit, el guerrer anava cada dia a vigilar el poblat, i al tornar, com que ja era fosc, esperava al menhir on s’havia trobat amb aquella màgica dona.
Desesperat perquè mai la trobava, totes les seves esperances de retrobar-se i de cumplir-se la promesa que aquella dama li va fer se li van esfumar. Un dia, al tornà cap al poblat, comunicà als seus companys que ja era un bon moment per atacar el poblat celta. L’atac es duria a terme el dia següent.
Al matí, els nobles guerrers varen aixecar-se i van recollir el campament. Quan van pujar als cavalls i van encaminar-se cap al poblat, encara hi havia fogueres fumejant de la nit anterior. A l’arribar al poblat, es lliurà una cruel batalla on van caure molts guerrers, entre els quals hi havia el guerrer que s’havia trobat amb aquella dama. La lluita la van guanyar els guerrers escandinaus.
Tal i com marca la tradició, aquells guerrers que cauen en batalla de forma coratjosa, van al Valhalla. Un cop hi arriben, són rebuts per nobles walkiries.
Els guerrers a l’arribar al Valhalla, doncs, van ser rebuts per belles walkiries de cabells daurats. La sorpresa del guerrer va arribar quan va veure que entre aquelles walkiries hi havia la dona amb la qual s’havia aparellat nits enrere en aquell menhir. Ara entenia perquè va triar un menhir, ara entenia perquè aquella dama portava una àurea, ara entenia perquè aquella dona tenia aquella bellesa extrema…
Diuen les llegendes que d’aquest guerrer i d’aquella walkiria, en aquella nit que van trobar-se en el bosc, en va sortir una de les castes més belles i més poderoses de tota Escandinàvia.
