miércoles, 28 de mayo de 2008

I am your tourniquet

Només m'has de dir vine
i em tens als teus peus,
oh gran senyora...

Vos sou la única dona
en la meva humil vida
i vos sou la única
que la pot omplir...

martes, 20 de mayo de 2008

Patum

A 12:37 hores per a Patum (oficialment) i a 20:37 per a que jo pugui disfrutar-la, se'm ve al cap un text:


Vacances de 5 dies, visquent el miracle patumaire un any més... allò que només els berguedans hem sabut respectar i salvaguardar al llarg dels segles... Per què, per molt que ara vingui molta gent de fora, la Patum fins fa potser uns 60 anys era només dels berguedans i aquests, com a tals, l'han sabut estimar i protegir.

Ara, la festa és Patrimoni de la Humanitat i això ens ha de fer sentir orgullosos però alhora, si més no a mi, em fa sortir una vena egoista. M'explicaré.

Què vol dir Patrimoni de la Humanitat? Si busquem al diccionari patrimoni, aquest ens el defineix com "conjunt de béns, valors i crèdits que posseeixen una persona o una institució". Si busquem humanitat, ens la defineix com "natura humana". Per tant, la Patum, ha passat de ser dels berguedans a ser de tota la humanitat.

Això a mi no em sembla bé, perquè ha estat, és i serà una festa berguedana i que tan sols pertany als berguedans. Als berguedans, ja siguin nascuts a la comarca o fora, a aquells que l'estimen, però no a tota la humanitat. Per tant, s'hauria de canviar i dir-se: Patrimoni de la Humanitat BERGUEDANA, doncs qualsevol pot fer-se seva aquesta festa i aquesta festa no pot ser propietat de qualsevol. Per tant, des d'aquí demano seny, cura, estima i, sobretot, respecte envers la nostra festa, La Patum.


I bé, després de fer un discurs que sembla sortit de la Veu de la Plaça (pels que no saben de què va, la Veu de la Plaça és un homenet i a vegades una doneta [que no s'assembla gens al Fermí Riu o altres personatges de Berga] que explica certs aspectes de la festa durant la celebració de la Patum de dijous i diumenge al vespre) em disposo a desitjar a tothom que pugi a Berga durant aquests propers cinc dies, que tingui una molt bona Patum.

Aneu alerta amb la barreja, el mau-mau, les crêps i patates fregides del Vall. Fem d'aquesta una de les millors Patums de tota la història.


BONA PATUM

domingo, 18 de mayo de 2008

E-mails amb l'Ajuntament de Berga

Correu en resposta de la informació sobre els passacarrers d'enguany:

Hola Albert :

El passacarrers del dimecres dia 21/05 té 23 salts de Patum, incloent-hi els tirabols de les places de St. Joan i de St. Pere, i fa tot el carrer del Roser fins a la residència Sant Bernabé, el Jutjat a la Gran vía i el Passeig de la Pau i tot i que la nostra intenció és que els salts siguin més àgils que els darrers anys, dubto que aconseguim acabar abans de les 3 de la nit.

El del dissabte 24/05 si que acaba a la plaça de la Creu, ja que no hi ha cap parella d'administradors d'enguany que visqui fora del casc antic de la ciutat, però també són 18 salts i comptem acabar entre la una i les dues de la matinada. Per si no en tens coneixement , el mateix dissabte en acabar el passacarrers hi ha concert a l'avinguda del canal- passeig de la indústria amb la presència de : Eskac i mat (grup local que fa de teloner), Obrint Pas i Skandol Públic , cartell força atractiu per quasi tots.

A la web de l'ajuntament i de La Patum ja hi pots trobar tota la programació dels dies de Patum, inclosos recorreguts de dimecres i dissabte.

Molt bona Patum.

Jaume Vima
Regidor de Patum


Correu en resposta a l'anterior:

Moltes gràcies.

El concert de dissabte, per a mi, i suposo que d'altres col·lectius de Berga, no és molt més atractiu que el d'algun altre grup. Doncs pensem que només es fan concerts d'aquest tipus de musica a la ciutat.

A la festa major de Puig-Reig de fa un parell o tres d'anys (si considerem la Patum la festa major de Berga), varen tocar-hi Baron Rojo i Saratoga (dos grups de heavy metal i hard-rock). Per tant, crec que de tant en tant es podria variar una mica l'estil de musica dels concerts a la ciutat.

Gràcies un altre cop.

Un berguedà, exiliat durant el curs a Barcelona.




Ara estic esperant la resposta d'aquest bon home... avore què em dirà!

miércoles, 14 de mayo de 2008

La chispa adecuada...

Las palabras fueron avispas
y las calles como dunas
cuando aun te espero llegar
(de un momento a otro)

En un ataúd guardo tu tacto y una corona
con tu pelo enmarañado
queriendo encontrar un arcoiris infinito

Mis manos que aún son de hueso
y tu vientre sabe a pan
la catedral que es tu cuerpo
lo será del enemigo

Eras verano y mil tormentas
y yo el león que sonríe a las paredes
que he vuelto a pintar del mismo color

No sé distinguir entre besos y raíces
no sé distinguir lo complicado de lo simple

Y ahora estás en mi lista
de promesas a olvidar
todo arde si le aplicas la chispa adecuada

Escribe con carbón en mi pensamiento
que cruzamos océanos de tiempo
dibujando los garabatos de mis fantasías
poco es tanto cuando poco necesitas

El fuego que era a veces propio
la ceniza siempre ajena
blanca esperma resbalando por la espina dorsal

Ya somos más viejos y sinceros y que más da
si miramos la laguna como llaman ala eternidad
de la ausencia

No sé distinguir entre besos y raíces
no sé distinguir lo complicado de lo simple

Y ahora estás en mi lista
de promesas a olvidar
todo arde si le aplicas la chispa adecuada

No sé distinguir entre besos y raíces
no sé distinguir lo complicado de lo simple

Y ahora estás en mi lista
de promesas a olvidar
todo arde si le aplicas la chispa adecuada
Héroes del Silencio

sábado, 10 de mayo de 2008

Todavía una canción de amor

No te fíes si te juro que es imposible
no dudes de mi duda y mi quizás
el amor es igual que un imperdible
perdido en la solapa del azar

La luna toma el sol de madrugada
nunca jamás quiere decir tal vez
la muerte es un amante despechada
que juega sucio y no sabe perder

Estoy tratando de decirte que
me desespero de esperarte
que no salgo a buscarte porque se
que corro el riesgo de encontrarte
que me sigo mordiendo noche y día
las uñas del rencor
que te sigo debiendo todavía
una canción de amor.

No corras si te llamo de repente
no te vayas si te grito piérdete
a menudo los labios más urgentes
no tienen prisa dos besos después.
Se aferra el corazón a lo perdido
los ojos que no ven miran mejor
cantar es disparar contra el olvido
vivir sin ti es dormir en la estación.

Joaquin Sabina

viernes, 9 de mayo de 2008

Llibertat Franki!



Avui, va en contra d'aquesta espècie de democràcia que tenen muntada en aquest estat anomenat Espanya. Mal ens pesi reconèixe-ho, no és normal el que està passant...

Continuem estant en una espècie de dictadura vestida de democràcia en la que la repressió ideològica segueix estant a l'ordre del dia... Tot aquell que "quiere mutilar la unidad de España... porque de España solo hay una, grande y libre" doncs es veu en greus problemes...

M'estic referint, per exemple, a en Franki de Terrassa, un jove condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per "ultratge" a la bandera espanyola... També em podria referir als joves que varen ser detinguts per cremar retrats del rei... Però el cas d'en Franki és molt més greu que tot això...

Què significa ultratge a la bandera espanyola? Cremar-ne una? Demanar que es retirin dels ajuntaments? Enretirar-ne una? Però on estem? A la democràcia de los Mundos de Yupi o kè?

M'és igual que se'm tatxi de "separatista producto de una conspiració judeomasónica" o com collons li'n volgueu dir... tan sols demano que en aquest país en el qual ens hi fan estar des de fa gairebé 300 anys ens deixin pensar com volguem... I, si durant aquests 300 anys l'esperit de llibertat no s'ha perdut és per alguna cosa...

Aquest post va per en Franki i per la resta de pres@s politics que hi ha en aquest estat autoritari...

Mentre el poder segueixi en mans dels que van guanyar la guerra civil, per nosaltres la guerra no ha acabat!

Fins que haguem tintat amb tots els colors del nostre somni el gris mediocre d'aquesta societat!






Escrit d'Isabel Clara Simó:

"Amb el més pur estil franquista, sense ni tan sols avisar els advocats, ha estat detingut Francesc Argemí, Franki, i portat a la presó de Can Brians 2 per complir una sentència de 2 anys i 7 mesos. Quin és el seu delicte? No ha robat a ningú, ni ha fet mal a cap persona; no ha violat una dona ni ha torturat una criatura; no ha destrossat béns comuns ni privats; ha pagat a Hisenda, és un ciutadà que mai ha fet cap activitat antisocial. Però un dia, a Terrassa, d’on és fill, va despenjar la bandera espanyola de l’Ajuntament, i les lleis medievals espanyoles així ho tipifiquen com a delicte. Només l’espanyola.

La catalana la pots cremar, embrutar o rebregar; per tant, no valen els arguments que són coses que poden ferir la sensibilitat de la gent. No: ho consideren delicte perquè és un símbol d’un Estat, i un símbol, per a aquests retrògrads, és més important que les persones. I que la Constitució. Si algú despengés una bandera catalana, jo no saltaria d’alegria, però el ciutadà en qüestió té dret a una llibertat d’expressió que ens han promès a tots. També ens han promés la igualtat per a tothom, però només unes sensibilitats valen i només uns símbols valen.

Ara hi ha moltes mobilitzacions per la llibertat de Franki, que resulta que és un catalanista expressiu i disposat sempre a defensar la nostra pàtria i la nostra cultura. Franki no va armat, no fa mal a ningú. Només expressa la seva opinió. I això a dins d’una Europa que fa molt temps que ha deixat de considerar delicte aquesta mena d’actuacions. I que consti que els ultres judicials que promouen aquesta mena de lleis obsoletes són els mateixos que s’escandalitzen perquè ‘els moros’ s’ofenen per les caricatures de Mahoma.

HIPÒCRITES"

jueves, 1 de mayo de 2008

Dominados por el cuerpo

Alguna vez han pensado para qué sirve ponerse colorado?

Porque un camaleón cuando está en peligro, cambia de color para esconderse...


Sin embargo, nosotros, cuando estamos incómodos y tratamos de pasar
inadvertidos, va nuestro cuerpo y nos pone la cara como un tomate... ¡Muy
bien! ¡Sólo falta que nos suene una alarma! Como alguien te diga:

Tío, te estás poniendo colorado... Entonces ya... se te pone la cabeza que
parece la bombilla de un puticlub.


Y es que el cuerpo va por su cuenta y toma sus propias decisiones... dicen
los científicos que eso es el sistema parasimpático.


¿Parasimpático? El sistema parasimpático éste es el culpable de que la
noche antes de una entrevista de trabajo te salga un grano en la nariz. Y
allá que te vas con tu grano... Y encima, cuando le vas a dar la mano al
selector de personal, tu cuerpo dice: ¡A sudar!.... Y lo que le das es una
lengua de vaca: Tú estás jodido, pero tu cuerpo se lo está pasando de puta
madre... Y dice: Esto me está quedando bastante parasimpático, pero ahora
le voy a poner un tic en el ojo.... Y tú, que querías ser José Coronado el
de periodistas, te conviertes en Millán el de Martes y Trece.


Entonces el cuerpo piensa: los sobacos. Y te salen dos rodales que parecen
dos CD de U2... ¡¿Quién no va a querer trabajar con un tío así...?!


Pero tu cuerpo no ha acabado todavía contigo... Cuando termina la
entrevista y te vas levantar resulta que se te ha quedado dormida una
pierna: la tienes como de goma, se te dobla al andar y sales de allí
andando como Lina Morgan mientras el selector de personal te dice: No nos
llame usted, si eso... ya lo llamaremos nosotros...

Otra cosa que hace el cuerpo para fastidiarte es fabricar... pedos. ¿Qué
es esto? ¿Es música? ¿Es energía? ¿Es propulsión? No. ¡Es un chiste!


El cuerpo es tan... cachondo, que crea un gas que huele fatal... ¡Y que
sale por el culo! No había otro sitio... y, no contento con eso, dice:
esto ya es bastante cómico, pero vamos a incorporarle un sonido de
trompetilla.


Qué gran invento...! Tiene olor, tiene sonido... ¡Sólo le falta la luz!
Por la noche iríamos todos como luciérnagas!


Otra genialidad que se le ha ocurrido al cuerpo es bostezar. Y ya puedes
hacer fuerza, ya, que no lo puedes evitar. Un amigo te está contando: Se
me soltó mi perro pequinés y en ese momento pasaba una apisonadora... Y
tú: Uuuuaaaaah... quééé putaaadaaa, ¿nooooo? Menudo corte! Menos mal que
como los bostezos se contagian, el otro acabo diciendo: Pueeeees
tengoooooo una peeeenaaaaa...


Y cuando la... se pone dura sin venir a cuento? En el tren, por ejemplo:
tú vas por Albacete y de repente, ¡zas!; que dices: ¿por qué? ¿Qué has
visto tú que no he visto yo? ¿Qué pasa, que te gusta el revisor? ¿O es un
saludo a José Bono? y es que el cuerpo no respeta ninguna situación.


Acabas de ligar con la chica que te gusta y, ¿qué hace tu cuerpo para
fomentar el romanticismo? ¡Que te rujan las tripas! . ¡De puta madre!
Ahora resulta que soy ventrílocuo y no lo sabía...


Pero el cuerpo no se para ahí, porque cuando estás en pleno kamasutra
piensa: ¿Qué puedo hacer yo para fastidiar a este tío?. Y va y te da un
calambre en el gemelo, se te sube la bola y te tienes que poner a dar
brincos en pelotas por toda la habitación. Con todas las bolas saltando!
¡Que aquello parece un bingo!


Y cuando por fin te quedas dormido con ella, el cuerpo dice... lo tengo a
huevo. Voy a hacerle roncar. Y que eche un poco de babilla... un hilito...


Y ahora le voy a montar una pajarraca con una pesadilla para que hable...
Y ahí estás tu roncando, echando baba y soñando con los Sanfermines:

¡Que viene el toro... Que viene el toro...!. Y en medio de todo esto un
pedo... ¡Que ella dice: ¡Mira el chupinazo!


Aunque... ahora que lo pienso, a lo mejor los que estamos equivocados

somos nosotros... Porque todo lo que hace el cuerpo por su cuenta o está

mal visto, o nos parece una guarrada.


A lo mejor deberíamos crear un mundo en el que el sudor, el eructo, el
bostezo, el pedo y las erupciones espontáneas... fuesen cosas elegantes...


Porque todos los cuerpos del mundo no pueden estar equivocados.






No sé què cony li passa això que publica així de malament