domingo, 27 de abril de 2008

El rescate - Bunbury

Desde la plaza de armas de un lugar cualquiera,
te escribo una carta para que tú sepas
lo que ya sabías, aunque no lo dijeras.
Espero que llegue a tus manos y, que no la devuelvas.

Que pagues el rescate que abajo te indico.
Yo tampoco me explico, por qué no acudí antes a ti.
Pero nadie puede salvarme, nadie sabe lo que sabes,
y tampoco entregarían lo que vale mi rescate.

No hay dinero, ni castillos, ni avales, ni talonarios,
no hay en este mundo, -aunque parezca absurdo-,
ni en planetas por descubrir, lo que aquí te pido.
Y no te obligo a nada que no quieras.
Las fuerzas me fallan, mis piernas no responden;
te conocen, pero no llegan a ti.

Decidí por eso mismo, un mecanismo de defensa.
Y presa como está mi alma, con la calma suficiente,
ser más fuerte, y enfrentarme cuanto antes a la verdad,
sin dudar un segundo, lo asumo, sólo tú puedes pagar el rescate.

Devuélveme el amor que me arrebataste,
o entrégaselo, lo mismo me da, al abajo firmante;
pues no hay en este mundo, -aunque parezca absurdo-,
ni en planetas por descubrir, lo que aquí te pido.
Y no te obligo a nada que no quieras.
Las fuerzas me fallan, mis piernas no responden;
te conocen, pero no llegan a ti.

Y no te obligo a nada que no quieras.
Las fuerzas me fallan, mis piernas no responden;
te conocen, pero no llegan a ti.


El rescate - Enrique Bunbury

miércoles, 16 de abril de 2008

STOP PENALITZACIÓ A LA OKUPACIÓ

La professora d'evolutiva ens ha sorprès amb aquesta notícia al campus de l'assignatura:

La setmana del dia 21 a 25 d'abril se celebrarà a Terrassa un judici contra 26 de les 32 persones detingudes durant el desallotjament d'un centre social okupat el juny del 1999. A totes les persones jujtades se'ls demanen penes que sumen més de 5 anys de presó pels delictes d'usurpació, atemptat a l'autoritat, danys i una falta a l'ordre públic, malgrat que el desallotjament fou pacífic i només es va dur a terme una resistència pacífica.
El centre social KORK-III va estar en funcionament durant més de 9 mesos, període en el qual es va rehabilitar l'edifici, es va obrir al veïnat i s'hi van dur a terme diverses activitats (exposicions, xerrades, concerts, tallers) a més de ser un lloc de reunió per a diversos col·lectius de la ciutat: grups de dones, lluita contra la precarietat laboral, antifeixistes, etc. Un cop desallotjat, l'edifici fou enderrocat i ara el solar es un espai ple de runa i brossa.
Entre les persones encausades hi ha un professor de lletres i un estudiant de la facultat de psicologia.

Podeu trobar més informació a: www.kaosenlared.net.
Una forma de solidaritat és fer-ne màxima difusió.



-------------------



Heus aquí la meva opinió:

I, el que és pitjor, que els solen desallotjar quan ja porten uns 4-5 anys, quan ja s'han muntat tota la casa i ho tenen tot més o menys arreglat. Tot i saber des del primer dia que una casa està okupada, tarden en desokupar-la... i jo em pregunto, què aconsegueixen (els que desallotgen, és clar)?

Al costat de casa, a Sant Cugat, hi ha una casa okupa. Han organitzat una inauguració i tot... i oberta al públic. Bé, suposo que és okupa perquè el títol dels actes era "Alicia okupa de maravilla" i no crec que sigui d'unes persones que paguin 1000€ de lloguer per una casa... I aleshores jo em pregunto, perquè no va actuar la policia aquell dia? Què esperaran, a que passi un temps?

De camí a casa, cada dia, veig almenys unes 10 cases desocupades i, com no, un parell de solars plens de runa i d'un inici de vegetació semisalvatge... I jo penso, què queda més bonic, vegetació salvatge o una casa que més o menys queia? Jo, personalment, crec que queda millor la casa... perquè normalment la part que cau és la interior i no pas la façana...

Total, que l'especulació és a l'ordre del dia... i d'això, els mitjans de comunicació no se'n preocupen de parlar-ne gaire (o això és el que em semblaa mi). Els preocupa més ensenyar el que volen sobre les massacres que s'estan fent a l'altra punta del planeta, sempre i quan no estiguin fent crispació amb temes d'actualitat, com el tema del transvassament (ai no! Captació temporal!) de l'Ebre fins a l'àrea metropolitana de Barcelona...

En fi, no m'allargo més que ja em desvio del tema, i això, aquí, no toca!

viernes, 11 de abril de 2008

Gilipollas!

Sí, señores, me presento: soy un gilipollas!

Me acaban de decir para ir al cine y qué dice un servidor? Que no tiene ganas… Ahora me arrepiento… Bien, sí, forma parte de la condición humana, pero aun así, creo que soy gilipollas… La semana que viene hemos quedado… pero sé que no será lo mismo.

Me siento sucio, muy sucio. Con qué derecho practico mi ideario acerca estos temas? El hombre debería tener más sentido común que lo que he hecho yo hace unos minutos… Pero bueno, alea jacta est.

En fin, que mi vida vuelve a ser aburrida, como siempre y, por lo menos, durante otra semana más.

sábado, 5 de abril de 2008

Always...

This romeo is bleeding
But you can't see his blood
It's nothing but some feelings
That this old dog kicked up
It's been raining since you left me
Now I'm drowning in the flood
You see I've always been a fighter
But without you I give up
Now I can't sing a love song
Like the way it's meant to be
Well, I guess I'm not that good anymore
But baby, that's just me
And I will love you, baby - Always
And I'll be there forever and a day - Always
I'll be there till the stars don't shine
Till the heavens burst and
The words don't rhyme
And I know when I die, you'll be on my mindA
nd I'll love you - Always
Now your pictures that you left behind
Are just memories of a different life
Some that made us laugh, some that made us cry
One that made you have to say goodbye
What I'd give to run my
fingers through your hair
To touch your lips, to hold you near
When you say your prayers try to understand
I've made mistakes, I'm just a man
When he holds you close, when he pulls you near
When he says the words you've
been needing to hear
I'll wish I was him 'cause those words are mine
To say to you till the end of time
Yeah, I will love you baby - Always
And I'll be there forever and a day - Always
If you told me to cry for you
I could
If you told me to die for you
I would
Take a look at my face
There's no price I won't pay
To say these words to you
Well, there ain't no luck
In these loaded dice
But baby if you give me just one more try
We can pack up our old dreams
And our old lives
We'll find a place where the sun still shines
And I will love you, baby - Always
And I'll be there forever and a day - Always
I'll be there till the stars don't shine
Till the heavens burst and
The words don't rhyme
And I know when I die, you'll be on my mind
And I'll love you - Always
Always - Bon Jovi