Declaració...

Declaració amorosa feta després d’un intent de pensament meditatiu realitzat interiorment en un instant de debilitat pensativa.

Necessito la teva persona tant com l’aire que respiro. M’he adonat que ets allò més important que m’ha passat en la meva vida. Sense la teva presència, la meva vida no val res i ja porto una setmana i escaig d’aquesta forma. Per això estic desitjant tornar a veure’t i poder estar amb tu, tot i que al final sempre sigui un tallat i entre tu i jo no passi mai res. Espero algun dia poder trencar aquest tipus de barrera que ens impedeix poder estar l’un amb l’altre lliurement i poder expresar-me sense cap tipus de dificultat amb tu.

Això… això pretenia ser una espècie de declaració d’amor però ni per això serveixo… Començo a pensar que l’amor no està fet per mi, que tot això de l’amor ha estat inventat per a ser destinat a altre gent i passar olímpicament de la meva persona. En aquest cas, no penso dir res més en aquest aspecte, no fos cas que, en un intent d’acte de sinceritat, ferís la teva persona i et molestés quelcom que et pugués dir, al·legant que és massa aviat per sentir tot això que t’estic dient (o intentant dir) que sento… Ja saps, no estic fet per estimar.

Res més, només espero que això ho puguis llegir en algun moment, després d’un acte de valentia que pugui realitzar jo en algun moment de lluidesa…

Ich liebe dich meine Walküre…